100 anys al servei de la parroquia

Història

Mútua Elèctrica

A Mútua Elèctrica ens encarreguem de la generació, distribució i venda d’electricitat per fer-la arribar allà on ho necessitis. Però no només això, sinò que també disposem de Cable Mútua i li portem la senyal fins a la toma del seu menjador, garantim la qualitat del servei en tots els procesos. Portem des de 1913 oferint solucions a la parroquia i són molts els clients i les empreses que ja han confiat i confien en nosaltres.

Els inicis

La història de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria comença en el moli comunal. Allà on els parroquians portaven a moldre el blat per fer la farina, les moles accionades amb el corrent del riu. Això succeeix quant el món està a punt de viure l’esclat de la Gran Guerra, en un país que acabava d’estrenar la carretera. Una infraestructura bàsica que anhelava des de feia temps.

Sant Julià, 1913. Tot el poble està d’acord per tirar endavant un projecte de generació elèctrica. A Andorra ja existeix una petita central hidràulica, propietat de Tabacalera Andorrana S.A., al Roc de les Anelletes (Andorra La Vella), construïda en la primera dècada del segle per al funcionament de la fàbrica de tabacs i que en hores nocturnes il·luminava Andorra la Vella i Escaldes. Més endavant, el 1921, l’energia d’aquesta central va servir perquè Nord Andorrà donés servei a les parròquies de La Massana i Ordino. La singularitat de la iniciativa de Sant Julià rau en la col·laboració de totes les famílies de la parròquia, que el document de concessió dels terrenys on s’hi instal·larà la turbina, del 4 de gener de 1914, deixa patent en el primer punt. El pacte segellen, per part del Comú, Mariano Betriu, amb Francisco Cairat, Pere Canturri i Juan Canturri, president, tresorer i secretari de l’aleshores nou-vinguda Mútua Elèctrica. “A tot individu resident en aquesta parròquia se li concedeix un termini de tres mesos, comptant des d’avui, per poder formar part de la societat”. Sovint s’assenyala aquest caràcter inclusiu de la institució com una de les claus de la permanència, la utilitat i la vitalitat de la Mútua. Des dels seus inicis, la Mútua va néixer per a tothom.

Aquell any 1914, la Mútua ja subministrava electricitat a la vila de Sant Julià. Va autoritzar el consum als usuaris de planxes i tauletes amb llum artificial, com ara modistes i  sastres, per un preu de tres pessetes anuals. El subministrament es feia a partir d’unes hores determinades. A l’estiu, des de les set de la tarda i fins a les quatre de la matinada. I a l’hivern, a partir de les cinc de la tarda. La tardor era l’estació més complicada per a la producció elèctrica.

El Consell General d’Andorra veia en aquella època els recursos naturals del Principat com un possible mitjà per aconseguir infraestructures a través de concessions a empreses estrangeres, ja que l’economia del país no generava l’acumulació necessària per fer front a les inversions necessàries. Així, durant el primer terç del segle XX, hi va haver una activitat prou intensa d’atorgament de les concessions més variades, la gran majoria de les quals mai no es van arribar a executar.

La preocupació principal del Consell General durant tota la Història havia estat el manteniment correcte dels camins de vianants o de cavalleries. Fins al començament del segle XX no es va fer, del costat francès, la carretera de Soldeu al Pas de la Casa i, en l’interior, la d’Andorra la Vella a Escaldes i a Encamp. Eren camins de tres metres d’amplada, construïts pel mateix Consell. Del costat espanyol, el copríncep Benlloch va aconseguir que Espanya sufragués la carretera entre la frontera i la plaça d’Andorra la Vella, inaugurada el  1913.

 

 

 

 

Fhasa

La concessió de l’explotació dels recursos hídrics d’Andorra la va obtenir finalment i, després dels abandonaments esmentats, la companyia Forces Hidroelèctriques d’Andorra S.A. (Fhasa). Una societat constituïda amb capital espanyol i francès que establia, ja en els inicis, que la possible participació de capital andorrà hauria de ser subscrita pels dos costats.

El Consell aprova la concessió a Fhasa el març de 1929, ratificada pels coprínceps entre l’agost -el copríncep francès- i el setembre- el bisbe d’Urgell. El contingut de la concessió abasta l’explotació de tres salts d’aigua durant setanta-cinc anys, l’explotació dels recursos minerals per deu anys i el monopoli de la publicitat durant tota la concessió. A canvi, Fhasa havia de pagar un cànon anual per un valor progressiu que arribaria a les 25.000 pessetes, des del 1945 fins a la data del final de la concessió. Fhasa assumia també la creació d’un servei d’ordre uniformat per mantenir la bona conservació i l’explotació de les instal·lacions. Aquest servei es va iniciar el maig del 1931. També es reservava per a Andorra, a un preu especial, el 10% de la potència produïda. De la mateixa manera, Fhasa es comprometia a fer les carreteres d’Andorra la Vella a Escaldes, d’Encamp a Soldeu i d’Andorra la Vella a Ordino, entre d’altres.

L’agost de 1931, entra en funcionament el primer salt auxiliar. Andorra disposaria, des d’aleshores, de subministrament elèctric diürn. El mes d’octubre de 1935, la Junta General de la Mútua de Sant Julià acorda atorgar permís a Fhasa perquè iniciï  els treballs de connexió a la xarxa de Sant Julià. La central generadora del Molí havia fet servei fins aleshores, però havia quedat petita.

La distribució elèctrica de la Vila de Sant Julià la mantenia la Mútua, subministrada per Fhasa. Fora del poble, anava a càrrec de l’empresa Electricitat Andorrana S.A., la filial de la societat hispanofrancesa creada a tal efecte.

La concessió de Fhasa, però, va ser conflictiva des dels inicis. Les tensions entre el Consell General i la concessionària i el sentiment de manca d’abastiment de la ciutadania van motivar l’acció d’un grup d’andorrans que, l’any 1970, van dinamitar una pilona de La Margineda. L’explosió de l’artefacte va deixar sense llum la parròquia de Sant Julià. Al llarg d’aquesta dècada, la proposta de nacionalització de Fhasa va arribar a l’Assemblea Magna, que hi va votar en contra argumentant la manca de mitjans i personal necessaris per assumir un servei públic potencialment deficitari.

A Sant Julià, les negociacions amb Fhasa i la filial EASA porten a la Mútua a adquirir tota la xarxa de distribució que EASA tenia a la parròquia. El maig del 1977, durant la presidència de Ricard Tor i Riba, la Mútua esdevé distribuïdora única a tot Sant Julià. Una iniciativa visionària i, a la llarga, fructífera des del punt de vista empresarial, però que en aquella època va comportar “uns problemes econòmics terribles”, segons Francesc Roca, ja que va haver d’assumir la instal·lació de noves línies per donar servei als quarts i a la renovació d’algunes de les ja desplegades per EASA.

Feda

El conflicte entre les institucions andorranes i Fhasa va restar latent fins el 1988, any en què el cap del Govern Josep Pintat i Solans proposa a l’Assemblea General el rescat de la concessió, aprovat per unanimitat. La societat hispano-francesa fa cessació anticipada i el Govern compra la totalitat del patrimoni elèctric de l’entitat per 3.500 milions de pessetes a fi de rescatar per al patrimoni nacional el lideratge en el desenvolupament del sector elèctric. Josep Cases Baró, aleshores president de la Mútua, recorda el moment com “un pas important. El país va recuperar la font d’energia, que estava en mans d’una societat estrangera. Era una societat especuladora total”. Per a Albert Pintat, aleshores secretari personal del cap del Govern, “era la culminació d’una lluita que la Mútua havia viscut en primera línia, perquè va ser l’única que va saber resistir a una mena d’imperialisme econòmic que Fhasa tenia envers els recalcitrants de Sant Julià”. Albert Pintat troba que el president Joan Pintat i Solans -tiet seu- va tenir la “voluntat, l’empenta i el suport parlamentari per recuperar la iniciativa pel que fa a la generació d’energia”.

Francesc Roca explica que ell hi va “intervenir, perquè, com que teníem bona relació [amb el cap del Govern], em va cridar diverses vegades per mostrar-me els pressupostos que ell presentava i veure què em semblaven els preus”. Roca recorda la “gran gestió” de Josep Pintat i Solans: S’ho va fer tot ell. Quan va tenir els números clars, va convocar el Consell i va dir: “estem davant d’això. Com que sabeu bé que l’assumpte de Fhasa és una espina i a més crea problemes i dificultats, al Govern hem arribat a la conclusió de comprar-la”. Va tenir un suport unànime”.

El resultat va ser la creació de l’ens parapúblic Forces Elèctriques d’Andorra, Feda, constituït el 14 de gener de 1988 amb l’objecte social de produir, importar i distribuir energia. També se li atribueix la potestat de dur a terme activitats de cogeneració d’electricitat i calor útil i de trigeneració, de comercialització del fred i de la calor resultants i de la compra d’energia elèctrica produïda per altres persones físiques o jurídiques dins d’Andorra  a partir d’energies renovables.

El gran canvi: els anys 90

La Mútua inicia els anys 90 el diàleg amb un nou actor de propietat estatal amb el repte d’estendre, consolidar i convertir l’estesa elèctrica de Sant Julià en una xarxa homologable als estàndards internacionals.

Josep Cases Baró va encetar la dècada com a president de la Junta d’inspecció i Administració, conscient que haurien d’invertir i potenciar la xarxa elèctrica. Paral·lelament, el 1992 es va plantejar el soterrament de les línies dins de la vila després de programar una obertura del capital de la Mútua. Manel Torrentallé, director general, explica que “la Mútua estava constituïda de 140 accionistes antics”, i que “havia de ser com sempre havia estat: una cosa del poble. Amb aquella ampliació de capital, vam passar a ser 490 accionistes” i es van “recollir diners que ens van servir per fer el pla d’infraestructures elèctric”.

L’obertura de les rases per soterrar-hi l’estesa elèctrica fa que la Junta es plantegi oferir nous serveis als abonats. El president Josep Cases havia estat als Estats Units, on aquests tipus de xarxes -implantades des de la dècada dels 40- vivien un moment d’expansió. L’aplicació d’aquell esquema de servei a Sant Julià va ser un èxit: “vam passar de veure cinc canals de televisió a veure’n més d’una trentena”, recorda Cases. “La gent d’Andorra i d’Escaldes baixaven a Sant Julià a veure els partits de futbol, perquè a les altres parròquies no els veien”. Per Daniel Bastida, rector de la Universitat d’Andorra, amb el projecte de distribució de senyal de televisió per cable “ la Mútua va ser capdavantera. S’hi va llençar quant tampoc era evident que aquesta fos la via. I s’ha demostrat que es tractava d’una solució tecnològica que s’està implantant a tot arreu”. L’ex ministre Ferran Mirapeix recorda que l’oferta “va tenir una gran acceptació”. Agustí Marfany Puyoles, president del 1995 al 2000, posa el cable com a exemple de les potencialitats de la Mútua: “Andorra va necessitar deu o quinze anys més per posar cable a tot arreu. Nosaltres ja feia deu anys que el teníem. Un servei a un preu molt barat que vam fer molt més aviat i millor que l’Estat”.

La xarxa de cable -digitalitzada a partir del 2005- no només permet distribuir senyal de televisió (actualment més d’un centenar de canals). Les potencialitats són enormes, ja que el cable que es va estendre en el seu moment és robust i de qualitat. Per desplegar aquestes noves possibilitats, amb servei i preus competitius, només caldria el vistiplau de les institucions.

Congeneració

Certament, no tots els projectes que han estat sobre la taula de les Juntes d’Inspecció i Administració han reeixit. N’hi ha que ni tan sols han arribat a constar en acta. En aquesta categoria hi hauria, per exemple, la creació d’una entitat asseguradora “complementària a la CASS”, explica Torrentallé. També es va plantejar fer un banc. “Pot fer una entitat financera, la Mútua? Els estatuts ho permeten”, sentencia el director general.

Un projecte emblemàtic que va quedar descartat per les circumstàncies va ser la central de cogeneració vora la frontera espanyola, planejat durant la presidència d’Agustí Marfany. El plantejament es va sustentar en la viabilitat econòmica de la Mútua: “Necessitàvem diners, i obtenir-los a través de la nostra activitat principal era molt difícil en una empresa en què et marquen els marges des de Feda i des del Govern”. L’eclosió dels projectes de cogeneració amb gas en territori espanyol va fer que la Junta s’hi interessés. “Donat que la Mútua, en els seus orígens, va produir electricitat, per què nosaltres no en podíem produir? Això ens hauria solucionat tots aquests problemes de dependència”.

La Mútua va negociar amb Enagás, la distribuïdora espanyola de gas, l’arribada a Andorra d’un ramal del gasoducte previst per a la Seu d’Urgell. El projecte preveia la generació elèctrica i la distribució de gas i ‘aigua calenta a la parròquia. Va quedar bloquejat, en primera instància, per un informe tècnic negatiu de Feda. L’opinió pública, a més, era reticent a l’arribada d’aquest combustible. La població encara estava molt sensibilitzada per l’accident del dipòsit de gas de la Massana arran  de les últimes grans riuades viscudes al país, el 1982. Tanmateix, cap dels dos entrebancs hauria estat un impediment real, segons responsables d’aquella junta. Les gestions van quedar en suspens en el moment que Feda va oferir a les quatre distribuïdores territorials del país (la Mútua, Nord Andorrà, Sercensa i Unió Elèctrica d’Encamp) integrar-se dins una societat que havia de donar servei a tot Andorra. Nord Andorrà i la Mútua s’hi van avenir. Era l’inici de la creació de Fedasa.

Bassa de la Central d’Arcalís

El renaixement de la mútua

La fusió frustrada amb Feda va deixar la Mútua tocada en les estructures internes i molt feble en relació a la xarxa. La institució necessitava, primer de tot, un responsable tècnic que pogués dur a terme aquesta tasca. “Havíem de trobar la persona idònia per a la direcció tècnica”, diu Àlvarez Marfany, “i es va produir una casualitat”. El 2001 va morir Emili Grau Tor, president de la Mútua a principis dels anys 80, molt compromès amb la institució. El seu fill, Joan Carles Grau, enginyer de telecomunicacions, va tornar uns dies a Sant Julià des de Barcelona, on treballava. “Li vaig oferir la direcció tècnica de la Mútua” diu Àlvarez Marfany. “No sé què li va passar pel cap, però ens va dir que sí”.

Joan Carles Grau, Johnny, va tirar endavant la reestructuració de les línies que necessitava la parròquia. “Teníem una estructura d’arbre de Nadal”, recorda Carles Àlvarez, “qualsevol problema en un quart feia saltar la llum a tot el poble”. El nou director tècnic va trobar que “durant dotze anys les inversions s’havien anat ajornant. Teníem un problema: hi havia avaries sovint”, diu Grau. El pla va ser “molt ambiciós, i plantejava fer en només tres anys allò que Fedasa s’havia compromès a fer en una dotzena”. Aleshores comença la robustesa actual de la xarxa de la Mútua. El director tècnic defensa que avui té una capacitat que està molt per sobre de les necessitats actuals, i que ara podria absorbir el consum previst per d’aquí a 50 anys. L’actual president de la Mútua, Joan Albert Farré, assegura que “el servei de xarxa elèctrica està consolidat i actualitzat. Els processos d’inversió i millora han deixat de ser el focus d’atenció, perquè els talls de llum, tot allò que havíem patit, ja els hem sobrepassat, ja ho hem assolit”.

El 2007, de la mà del Comú, la Mútua entra en l’accionariat del parc temàtic Naturlandia. L’argumentació de la Junta prové de la mateixa declaració de principis dels Estatuts de 1914: l’atracció  del turisme representa un component més de progrés per a la parròquia. “Naturlandia va en aquesta via, i ha de ser una font al país per generar recursos i atraure turisme, i tot el país se n’ha de beneficiar” apunta Josep Pintat Forné, cònsol major de Sant Julià del 2004 al 2012. A més, per a Ferran Mirapeix, “Naturlandia necessita energia elèctrica; és un pol important al país, no només per a la parròquia perquè cobreix dues vessants: la primera, de desenvolupament parroquial, i la segona fa referència directa als mutualistes perquè, al final, si es consumeix més energia podran tenir més dividends”.

Pel que fa a l’activitat principal de la Mútua, l’anàlisi del negoci elèctric porta la directiva a tornar-se a plantejar la necessitat de generar energia, “sempre des d’un punt de vista mediambientalment sostenible”, defensa Farré. L’anàlisi parteix de les mateixes premisses que ens van impulsar a treballar en el projecte de la planta de cogeneració: els marges intervinguts de la distribució elèctrica deixen molt poca capacitat de maniobra a l’empresa. El component mediambientalment net és, per al president, inqüestionable. I el motor del vistiplau legal és el Llibre Blanc de l’Energia publicat el 2012, en l’elaboració del qual la Mútua ha tingut un paper actiu. La clau de volta és la dependència energètica d’Andorra- importa el 85% de l’energia elèctrica que consumeix- i la constatació tècnica que la capacitat d’importar electricitat dels països veïns està a punt d’arribar al màxim permès per les infraestructures de connexió amb Espanya i amb França. Aquesta és una de les diferències amb el plantejament de la planta de cogeneració de finals de la dècada dels 90: hi ha un document tècnic que recomana al país treballar en la generació d’energia neta a partir dels recursos naturals del país.

Fedasa

“Aquest altre projecte encara era millor, perquè hauria consolidat la Mútua. Conservàvem prerrogatives i ens garantia uns ingressos”. Agustí Marfany va deixar la presidència de la Mútua en el moment en què la creació de la nova Fedasa havia de sotmetre’s a la votació en el Consell General. El va succeir Carles Àlvarez Marfany. La dimissió es va fer efectiva perquè Marfany Puyoles hi tenia un escó, i considerava que hauria estat art i part en la votació.

Fedasa va superar el tràmit parlamentari i les esmenes a la totalitat dels grups de l’oposició, que consideraven que l’entrada de participacions privades en una societat parapública convertia els ciutadans en “clients obligats d’una societat anònima amb capital privat”, i que es creava “un monopoli privat”. També esmentaven el “desequilibri en les aportacions de les entitats fusionades” i una “possible inconstitucionalitat” que va ser, al cap i a la fi, allò que, un cop constituïda la nova empresa, va fer tornar enrere tot el procés.

El 27 d’octubre del 1999, el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) publicava la Llei de creació de la societat pública Forces Elèctriques d’Andorra, S.A. Aquest text reconeixia que Feda havia assolit els objectius per als qual va ser creada, havia millorat les condicions del servei i havia preparat les infraestructures del país per “afrontar en confiança els reptes del segle XXI”. La llei considerava “oportú” impulsar la reestructuració del sector elèctric a Andorra, tot indicant que era “tècnicament aconsellable que el servei estigui en mans d’un únic operador que, per conservar la independència energètica, ha de ser nacional”, tenint en compte la “petita dimensió geogràfica del Principat”.

La llei dissolia l’ens públic Feda per crear, en el seu lloc, una societat accionarials a la qual s’havia de donar el mateix nom, i que havia d’acollir en l’accionariat la Mútua i Nord Andorrà i alhora havia de restar oberta a la integració de les altres dues distribuïdores. La Mútua Elèctrica i Nord Andorrà aportaven a la nova societat totes les instal·lacions i es quedaven una participació del 6,7% i del 9,2% respectivament.

La nova empresa va iniciar el seu camí. La Mútua va desfer tot el seu aparell  operatiu elèctric. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional admetia a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que, en el debat de les esmenes a la totalitat, l’oposició ja havia deixat entreveure que presentaria.

No havia passat mig any de la publicació de la llei de creació de Fedasa quant el mateix BOPA publicava, el 12 d’abril de 2000, la sentencia del Tribunal Constitucional relativa al recurs d’inconstitucionalitat 99-1-L, dictada el 7 d’abril de 2000. La resolució de la judicatura estimava la inconstitucionalitat de la creació de la nova societat i en declarava la nul·litat radical, tant de la llei com dels efectes produïts durant el seu període de vigència. Considerava provat que plantejava “un tractament legal diferenciat”, favorable a les societats convidades a participar en la fusió -la Mútua de Sant Julià, Nord Andorrà, Sercensa i la Mútua d’Encamp- i que aquest tractament estava justificat, però “tot i que els fins poden ser constitucionalment legítims, els mitjans utilitzats no ho són. I, per consegüent, hem d’afirmar que la Llei vulnera el principi constitucional d’igualtat”. També argumentava que el text normatiu vulnerava el principi de seguretat jurídica.

Fedasa s’havia de desfer i tot havia de tornar a la situació prèvia. “Vam perdre moltes plomes”, diu Torrentallé. “També vam descobrir” afegeix, “que Feda guanyava més diners que la Mútua fent de subministradora”. El president que va viure la sentència del Constitucional, Carles Àlvarez Marfany, explica que van haver de “partir de zero, realment, sobretot pel que fa al personal. I després vam haver de remuntar les estructures, perquè, vulguis o no, durant tot el temps de negociacions amb Feda s’havia abaixat la guàrdia, posposant inversions”.

D’ara en endavant

L’altra diferència respecta a la situació viscuda al 1999 rau en el fet que el 2010 es va constituir l’Associació d’Entitats del Sector Energètic, formada per les quatre distribuïdores territorials. “També vam convidar Feda, però aquesta va declinar la invitació argumentant que els seus estatuts no li permetien formar-ne part” , diu Josep Muntané, president de Nord Andorrà i d’AESE.

L’associació amb AESE ha permès a la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria, Nord Andorrà, Sercensa i la Mútua d’Encamp negociar amb Feda i el Govern amb una sola veu, a més de fer compres conjuntes. La tasca principal que ha dut a terme en els primers anys de vida, però, ha estat la participació en l’elaboració del Llibre Blanc de l’Energia, i la projecció, basant-se en les recomanacions d’aquest document, de vuit unitats de producció elèctrica. D’aquestes vuit, sis són unitats hidràuliques i les altres dues són aerogeneradors. L’objectiu d’aquestes minicentrals és contribuir a capgirar el balanç energètic del país, que actualment és molt negatiu. Andorra importa el 83% de l’energia elèctrica que consumeix. El plantejament d’AESE, amb la Mútua Elèctrica i Nord Andorrà al capdavant, busca reduir aquesta quota amb l’aprofitament dels recursos naturals, amb energies renovables.

Paral·lelament al desenvolupament dels projectes conjunts amb AESE, els quals els gestionaria una societat anònima de nova creació, Productora Elèctrica Renovable S.A, -amb participació de Mútua i Nord Andorrà S.A., més l’entrada d’accionistes privats- la Mútua treballa per captar nous projectes en el camp de l’energia i les noves tecnologies, que pot lligar a l’objecte social vigent des de 1914.

Perquè tot allò que representi un avenç per a Sant Julià de Lòria entra dins de l’àmbit d’actuació de la Mútua. Així ho va preveure el grup de visionaris lauredians que, l’any de l’arribada de la carretera, amb el Món a punt de viure la Gran Guerra, van il·luminar la vila, aprofitant la força del riu. L’any 2016, per tal de poder seguir endavant amb els projectes futurs, Mútua Elèctrica es va convertir en Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria S.A.

Central d’Anxovall
Central d’Arcalis de PERSA

Persa

Al 2015, el Govern publica el reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en minicentrals hidràuliques de potència inferior a 500kW i connectades a la xarxa.

PERSA presenta 8 projectes de minicentrals hidràuliques.

Al juny del 2016 s’inicia la construcció de la minicentral d’Arcalis amb una potència màxima de 450kW i una producció estimada de 2.000.000 kWh, fruit de la col·laboració amb el Hble. Comú d’Ordino i SECNOA. Al gener del 2017 es posa en funcionament.

La construcció es va fer amb criteris mediambientals promovent de les energies alternatives, l’aigua de la bassa de la Canaleta, que quan no s’utilitza per fer neu, produeix energia. Això ha permès que l’estació de Vallnord sector Arcalís sigui la primera estació de Europa i probablement del mon en produir l’energia necessària per alimentar l’estació amb energia renovable utilitzada dins del domini d’explotació de la mateixa.

SANT JULIÀ DE LÒRIA

Un entorn natural únic

Vista general de Sant Julià de Lòria a principis del segle XX. Foto: Arxiu M.Mas.

Instal·lació de la línia elèctrica annexa al Molí Fariner
(foto Fundació Julià Reig)

100 anys

Aquesta societat pensada i creada al servei de la Parròquia compleix cent anys d’existència. Que aquest fet sigui el cohort necessari per prosseguir i perseverar en aquesta tasca comuna. En record i homenatge a les persones que van fer possible aquesta fita:

Sr. Francisco Cairat Freixes

Sr. Francisco Cairat Freixes

1r President de la Junta Constitutiva de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.

Foto: Arxiu Família Cairat.

Sr. Pere Canturri Moles

Sr. Pere Canturri Moles

1r Vice-President de la Junta Constitutiva i Tresorer de la Junta d'Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.

Foto: Arxiu Família Pere Canturri.

Sr. Joan Canturri Pallares

Sr. Joan Canturri Pallares

1r Secretari de la Junta Constitutiva de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.

Arxiu: Família Joan Canturri.

Sr. Julià Reig Roqueta

Sr. Julià Reig Roqueta

1r President de la Junta d'Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.

Foto: Arxiu Família Reig.

Sr. Anton Huguet

Sr. Anton Huguet

1r Vice-President de la Junta d'Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.

Foto: Arxiu Família Pujol.

Sr. Agustí Marfany

Sr. Agustí Marfany

1r Secretari de la Junta d'Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.

Arxiu: Arxiu Família Agustí Marfany.

Telèfon

+376 741 700

Localització

Av. Francesc Cairat, 28, Sant Julià de Lòria

Email

mutua@mutuaelectrica.com

Horari

De dilluns a dijous:
De 8:30 h a 17:30 h
Divendres:
De 9 h a 15 h

Urgències: 24 h

ESCRIU-NOS

Activeu el JavaScript al navegador per a poder completar el formulari.